Data: 24 d'abril de 2005
Distància: 23,3 km
Desnivell: inferior a 1000m 
Sortida: Mataró (polígon Vallveric)
Arribada: Mataró (polígon Vallveric)
Preu: 7 €
Nombre d'avituallaments: 1 (+2 molt fluixos) + final
Qui som: eli, ari, gemma i dave
 

Ens trobem al camp de l'Europa cap a les 7 del matí. El cel comença a aclarir però això és un dir, ja que estava més aviat tapat i la primera pregunta de rigor sona al cotxe: "porteu impermeable?". La resposta és afirmativa excepte l'Eli que diu que "porto això" indicant un jersei molt maco, que deu tenir de tot, excepte ser impermeable... Viatge sense problemes direcció a Mataró: un cop agafada la sortida de Mataró Oest el punt de sortida és fàcil de trobar gràcies als cartells ben llampants que indiquen el camí.

Arribem a 2/4 de 8 i mentre esperem l'hora de sortida, programada per les 8:15h, immortalitzem aquests moments tot posant per la càmera amb el mapa del recorregut al costat. No sabíem amb què ens trobaríem!

Comencem a caminar. El camí és ample i dóna temps per fer tertúlia. Ens posem per parelles i quan el camí deixa de pujar ens reagrupem [1] [2] [3].

Seguim caminant. El camí comença una ascensió lleu, que provoca les primeres "gerretes" del personal. Malauradament, el fotògraf no va estar de sort i no va poder copsar tan entranyable moment. A cada final de rampa ens aturàvem i de tant en tant queia alguna altra foto pel record.

Arribem al primer avituallament. De fet, es veu que feia estona que la panxa de l'Eli el reclamava... tots esperàvem alguna cosa ben gustosa, encara que per somnis que no quedi quan algú en veu alta deixava anar el tema de la xocolata desfeta... ejem... finalment ens trobem amb unes tristes magdalenes, les darreres de les quals vam caçar per miracle, ja que a més de ser un avituallament escàs, molta gent que venia darrera se'n va quedar sense. Això sí, l'Eli no va trigar a reaccionar en caçar al vol una magdalena que l'Ari començava a enviar a passeig... En aquest punt el camí es bifurca i optem per seguir pel camí que ens proporciona el camí més llarg: hem de fer cames per quan arribi Montserrat a Peu!!!

El temps va passant i arribem al següent control. Aquí trobem una mica d'aigua (per fi!) i algunes taronges que fan les delícies de l'Eli [i 2] (com no!), de la dietista i els seus sucs de fruites (suc que adquireix d'una manera natural: jutgeu vosaltres mateixos) i la Gemma que li donava suport moral protegint les seves espatlles. Finalment, abans de sortir, i un cop hidratats, fotografia de grup!!

Arriben les baixades... i els missatges de la Vane que la Gemma recita amb afició ("salutacions a tothom, excepte al David"... me l'apunto, Vane:p). El camí era força frondós i més d'una vegada calia esquivar les branques (cadascú amb el seu estil:D). Altres anaven sobrades i amb la boca oberta per "no deixar de somriure" com m'havia informat.

Tercer control: nyam nyam nyam... llàstima que fos tan pobre com l'anterior... la veritat és que MOLT decepcionant. Segons el mapa, ja acabàvem i no ens havien donat res de menjar (bé, una magdalena, sí, vam tenir sort :S). Una altra foto de trio i avall amb la darrera baixada. No us perdeu les darreres dedicatòries al fotògraf...

I per acabar: LA FOTO. Com baixar per una pendent fent "el pato"????. Aquí ho teniu. Impressionant. Gràcies, Ari, cada dia s'aprèn una cosa nova (cal pensar en positiu:P). Acabem la marxa, endrapant un entrepà de goma amb botifarra freda... espantós... L'Ari ofereix gentilment la seva buti a l'Eli (es veu que si la dietista no ho veu clar, se sacrifica i regala el seu menjar al més necessitat). Costa fer caber dues botifarres a l'entrepà, però què carai, també tenim les mans per agafar la cosa... Acabarem amb uns retrats personals que mostren que qui fa que una excursió sigui gran és la bona companyia... [1] [2] [3] [4]

Ui! Se m'oblidava, a la tarda "becaina segura a casa", amb paraules textuals de la Gemma... i sort que vam marxar cap a casa, que ja s'hi posava...

Temps total de travessa: 4h 50min
Velocitat mitjana:  4,82 km/h